1.
polit 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 40 centímetres de llargada, de plomatge bru i blanc que fa estries (Numenius phaeopus). polit becfí Ocell de la família dels escolopàcids (Numenius tenuirostris). polit cantaire Polit1 1. polit negre Capó [...]
|
2.
polit 2 -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endreçat, net, pulcre. Polit en el vestir. Anar sempre polit. Un llenguatge polit. Bell, bonic. [...]
|
3.
cega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Becada1 2. cega reial Polit1 1. [...]
|
4.
repolit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt polit. [...]
|
5.
polidesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de polit. [...]
|
6.
ebonita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cautxú vulcanitzat que conté sofre i negre de fum, dur i capaç d'ésser tallat i polit, usat per a fer pintes, botons, aïlladors d'aparells elèctrics, etc. [...]
|
7.
gemma 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa, és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria. [...]
|
8.
becfí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el bec fi. Escuraflascons becfí. Polit becfí. [...]
|
9.
pactisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En polít., tendència a resoldre els conflictes mitjançant pactes. [...]
|
10.
acampte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no reflecteix la llum malgrat ésser opac i polit. [...]
|