Resultats de la cerca frase exacta: 201

Diccionari de la llengua catalana
101. morró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Stellaria media). morró blau [o morró vermell] Anagall. morró de canari Morró 1. morró negre Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de tiges ajagudes, fulles arrodonides i palmatilobades, flors blaves, solitàries a l'axil·la de les fulles [...]
102. pagell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos oblong i comprimit, de 20 a 40 centímetres de llargada, de dors vermell amb nombroses petites pigues blavoses, més pàl·lid als costats i amb una taca fosca a la vora superior de l'opercle, amb les dents anteriors en carda i les [...]
103. mataparent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l'ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte. mataparent amarg Mataparent de cama ampla, amb reticle vermell, tubs grocs i carn amarga (Boletus calopus). mataparent d [...]
104. acidòfil -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta afinitat pels colorants àcids, s'aplica a les cèl·lules o a d'altres elements histològics. Cèl·lula acidòfila. Leucòcit amb uns grànuls que es tenyeixen de vermell amb colorants àcids d'anilina. Que necessita un substrat àcid per a [...]
105. fràngula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les ramnàcies, de fulles el·líptiques o ovades, petites flors verdoses i fruit en drupa, de primer vermell i després negre, que viu en bardisses i boscos humits (Rhamnus frangula). Escorça de la fràngula, de propietats purgants. [...]
106. manxiuleta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades, coriàcies i lluents, flors tubuloses, en forma de didal, d'un vermell tirant a carabassa o a bru, i fruit en càpsula, que es fa a la muntanya mediterrània (Digitalis obscura).  [...]
107. pela-roques
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels sítids, d'uns 13 centímetres de llargada, amb el plomatge de color vermell i gris fosc, que s'enfila voleiant per les parets dels penya-segats buscant aranyes i insectes en les escletxes de les roques (Tichodroma muraria). [...]
108. filipèndula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les rosàcies, d'arrels primes que porten petits tubercles ovoides, fulles llargues i estretes, amb nombrosos folíols dentats, i flors abundoses, blanques o tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures de muntanya (Filipendula vulgaris).  [...]
109. magraneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
110. moixera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o el·líptiques, dentades, tomentoses i blanquinoses al revers, flors blanques, agrupades en grans corimbes, i fruit carnós, vermell, que es fa als boscos de muntanya (Sorbus aria). moixera de guilla Arbre [...]
Pàgines  11 / 21 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>