Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

confessió

f. [LC] [RE] Acció de confessar o de confessar-se. Morir sense confessió. Fer una confessió general. El secret de la confessió. Fer la confessió de la seva falta.
f. [LC] [RE] per ext. Fer confessió pública de la seva fe.
[LC] confessió auricular Confessió dita a l'orella, privadament.
f. [LC] [RE] Església amb una particular confessió de fe. Pertany a la confessió anglicana. Les diverses confessions cristianes.
[RE] [LC] confessió de fe Declaració dels articles de la fe d'una església cristiana.
f. [HIA] Sepulcre d'un màrtir, confessor de la fe, damunt el qual hom ha construït un altar.
f. [FLL] Forma literària autobiogràfica caracteritzada perquè l'autor exposa sobretot la pròpia intimitat, a diferència de les memòries, concebudes generalment com la visió global de la vida o l'obra de l'autor.
f. [DR] En dret, declaració de l'inculpat reconeixent la seva responsabilitat en el fet que li és imputat.
[DR] confessió en judici Mitjà de prova consistent en la declaració d'alguna de les parts litigants, reconeixent o no fets que la poden perjudicar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions