1 v. tr. [LC] [AGA] Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes que havia conreat millor van donar més de fruits. 2 1 tr. [LC] Millorar pel treball, la cura, l'educació. Conrear les bones disposicions d'un infant. Conrear la memòria. 2 2 tr. [LC] Consagrar temps i cura especial (a una cosa). Conrear les ciències, la literatura. Conrear les passions, l'odi.
