Resultats de la cerca frase exacta: 146
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
te 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
|
|
92.
complement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
significació d'un altre constituent, del qual depèn i respecte al qual tendeix a ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és [...]
|
|
93.
auxiliar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és adjuntat. Verb auxiliar. L'auxiliar haver. [...]
|
|
94.
'ls
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
|
|
95.
'm
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
|
|
96.
modificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei. Limitar o restrènyer el sentit, l'aplicació, (d'un mot). L'adverbi modifica el verb. Determinar el mode (de quelcom). L'edat modifica el [...]
|
|
97.
sintagma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició i d'un sintagma nominal. sintagma verbal Sintagma el nucli del qual és un verb. [...]
|
|
98.
subjecte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
allò de què hom afirma o nega un predicat. Funció sintàctica que identifica el constituent oracional al qual s'atribueix el predicat. Constituent oracional que fa aquesta funció i que formalment es caracteritza perquè en moltes llengües concorda amb el verb [...]
|
|
99.
personalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament (d'un component del maquinari) a la demanda d'un usuari. Fer personal (per exemple un verb unipersonal, com ploure). [...]
|
|
100.
construir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats. [...]
construir
|
construir
1 v. tr. [AQ] [LC] Fer, formar, (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat. Construir una màquina.
2 v. tr. [AQ] [LC] [OP] Fer de nova planta (un edifici, una infraestructura). Construir un edifici. Construir un pont, una presa.
3 v. tr. [FS] [LC] [MT] per ext. Construir un sistema, una teoria. Les llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats.