Resultats de la cerca frase exacta: 294
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
cordòfon -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix el so per la vibració d'una corda tesada entre punts fixos. Instrument cordòfon. [...]
|
|
92.
dolçor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dolç. La dolçor de la mel. La dolçor d'aquella veu, d'aquell so. [...]
|
|
93.
metafonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflexió del timbre d'una vocal per influència del timbre d'un altre so no contigu. [...]
|
|
94.
micròfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics, el qual amplifica i reconverteix en so. [...]
|
|
95.
trompeteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de trompetes. Conjunt de registres de l'orgue que imiten el so de la trompeta. [...]
|
|
96.
repercutir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sentir de retorn el seu efecte. Un so, produir eco. Fer sentir el seu efecte en una cosa ulterior. La mala preparació física dels jugadors repercutirà en el resultat del partit. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d'un tumor, d'una lesió, etc.). [...]
|
|
97.
-fonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -phonía, derivat del mot phoné, 'veu', 'so'. Ex.: homofonia, microfonia, telefonia. [...]
|
|
98.
atrompetat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma de trompeta. El trabuc té el canó atrompetat. Com de trompeta. Un so atrompetat. [...]
cridaner -a
|
|
99.
glotalitzat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produït amb una oclusió de la glotis simultània a una oclusió oral, s'aplica a un so. [...]
|
|
100.
ultrasò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So de freqüència superior a la màxima audible, normalment de més de 20.000 vibracions per segon. [...]
|
cridaner -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner.
2 adj. [LC] De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner.
3 adj. [LC] Estrident, s'aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d'aquell company de classe no l'ajudava gaire a concentrar-se.