11.
mon ma [pl. mos mes]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el meu, la meva. Mon pare i ma germana. [...]
|
12.
falern
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'antiga Roma, vi famós, produït al territori del mateix nom, a la Campània. [...]
|
13.
mer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat davant el nom, pur, sense mescla d'altra cosa. Això és una mera hipòtesi. [...]
|
14.
prenom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom que, entre els romans, precedia el de família. Nom individual que precedeix el cognom. [...]
|
15.
tautònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En hist. nat., nom binari en què el nom genèric i l'específic són iguals. [...]
|
16.
difamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir mal (d'algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació. [...]
|
17.
hagiotopònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Topònim format pel nom d'un sant o d'una santa, generalment acompanyat d'un altre nom. [...]
|
18.
nominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament [...]
|
19.
aptot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom indeclinable. [...]
|
20.
criptònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom secret. [...]
|