101.
magolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Danyar, escrebantar, (una part del cos) prement-la fortament, copejant-la violentament. [...]
|
102.
descarbonitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'un cos) el carboni que conté. Descarbonitzar la sang. Un cos, perdre el carboni que conté. [...]
|
103.
reuma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluxió d'humor en alguna part del cos. Flegma 3 . [...]
reuma
|
104.
matitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En med., so obtingut per mitjà de la percussió d'una part del cos, caracteritzat per l'elevació del to, l'abaixament de la intensitat i l'absència del timbre i de la ressonància. [...]
|
105.
penna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ploma dels ocells, més grossa que les del cos, situada, juntament amb d'altres, en les extremitats de les ales i al punt d'arrencada de la cua. [...]
|
106.
membrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té les potes d'un esmalt diferent de l'esmalt del cos, s'aplica a un ocell o a un griu. [...]
|
107.
executorial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté una executòria, s'aplica al despatx tramès per una instància judicial. [...]
|
108.
algutzir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l'alcalde, etc. Agent judicial. Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna. [...]
|
109.
cognició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conèixer. Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes. Coneixement judicial d'un assumpte, per a resoldre'l. [...]
|
110.
becat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el bec d'un esmalt diferent del del cos. Àguila becada. [...]
|