1 f. [LC] [MU] Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló. 2 1 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona, especialment soldat, que toca la trompeta. 2 2 m. i f. [LC] Persona que tot ho esbomba o divulga. 2 3 m. [HIH] [PR] ant. Nunci 1. 3 1 f. [BOB] [LC] Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma de corn o d'embut profund, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, que es fa als boscos de planifolis (Craterellus cornucopioides). 3 2 [BOB] trompeta de la mort Trompeta 3 1. 3 3 [BOB] trompeta grisa Bolet de l'ordre de les cantarel·lals, molt similar a la trompeta però més petit i amb el barret ben diferenciat de la cama i molt rebregat, que es fa a les fagedes (Cantharellus cinereus). 4 f. pl. [AGA] [BOS] [LC] Arbust o arbret de la família de les solanàcies, de fulles ovades o oblongues, densament pubescent, i de flors grosses en forma de trompeta, pèndules, blanques amb nervis verdosos i flairoses, originari d'Amèrica del Sud i cultivat com a ornamental (Brugmansia arborea o Datura arborea).
