11.
paternòster
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parenostre, especialment el que es diu a la missa. [...]
|
12.
prefaci
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la missa que precedeix immediatament el cànon. [...]
|
13.
arravatada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer toc de campanes cridant a missa. Tocar l'arravatada. [...]
|
14.
cuitada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer toc de campana en el moment de començar la missa. [...]
|
15.
postcomunió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oració que es diu a la missa després de la comunió. [...]
|
16.
senyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el senyal de la creu amb un moviment de la mà (sobre algú o sobre alguna cosa). Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida. En començar la missa, el capellà se senya. [...]
|
17.
pàl·lia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tela blanca rectangular amb què el sacerdot cobreix el calze durant la missa. [...]
|
18.
introit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrada o principi d'un escrit o una oració. Cant inicial de la missa. [...]
|
19.
celebrant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agent principal d'una celebració litúrgica, especialment de la missa. El celebrant era mossèn Prats. [...]
|
20.
purificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de purificar o de purificar-se. purificació del calze Lavatori del calze a la missa. [...]
|