Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
degenerar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre les bones qualitats de la seva pròpia espècie o raça. Aquesta planta, en el nostre país, degenera ràpidament. Un òrgan, un teixit o una cèl·lula, modificar l'estructura morfològica, física o química per causes patològiques. Mudar-se [...]
degenerar
|
|
2.
degeneració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de degenerar; l'efecte. La degeneració de les espècies. [...]
|
|
3.
embordonir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir bord. Un empelt mal fet pot embordonir les vinyes. Esdevenir bord. Els arbres trasplantats sovint s'embordoneixen. Fer degenerar, corrompre. L'ociositat embordoneix les persones. Degenerar, corrompre's. Sense cultura, els caràcters s'embordoneixen. [...]
|
|
4.
enfistular-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nafra, degenerar en fístula. El tall del peu se li enfistulà i el van haver d'operar. [...]
|
degenerar
1 v. intr. [LC] Perdre les bones qualitats de la seva pròpia espècie o raça. Aquesta planta, en el nostre país, degenera ràpidament.
2 v. intr. [MD] Un òrgan, un teixit o una cèl·lula, modificar l'estructura morfològica, física o química per causes patològiques.
3 v. intr. [LC] Mudar-se en pitjor, perdent en bones qualitats. Els costums han degenerat. Tot degenera.
4 v. intr. [LC] Passar d'una manera d'ésser a una altra de pitjor. La llibertat degenerà en llicència. La indulgència degenera sovint en feblesa. El refredat ha degenerat en bronquitis.