71.
tos 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el bou, el moltó i altres animals, la part més alta del cap, la regió compresa entre les dues banyes. [...]
|
72.
versàtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser girat. Que es tomba fàcilment adés cap a un partit adés cap a un altre. Un temperament versàtil. [...]
|
73.
demarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap d'un municipi grec. A l'antiga Grècia, cap d'un demos o conjunt de ciutadans regits per uns mateixos drets. [...]
|
74.
grip
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa aguda i contagiosa, d'origen víric, que provoca febre, mal de cap, símptomes d'afecció a les vies respiratòries, etc. [...]
|
75.
triquiasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació de les pestanyes cap a la còrnia i, en general, de qualsevol pèl del voltant d'un orifici cap a dintre. [...]
|
76.
cal·lionímids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ample i aplanat, els ulls a la part superior del cap, sense escates, amb dues aletes dorsals sovint molt altes i vistoses i aletes jugulars, que inclou els dragons. Individu d'aquesta família. [...]
|
77.
agakan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap espiritual del xiisme ismaïlita. [...]
|
78.
braquicèfal -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cap arrodonit i curt. [...]
|
79.
calbot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de mà al cap. [...]
|
80.
capitació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost personal, taxa per cap. [...]
|