Resultats de la cerca frase exacta: 87

Diccionari de la llengua catalana
31. afuar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
32. galliner
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc o cobert que serveix de joc de les gallines. ésser un galliner Haver-hi una gran cridòria que fa que no s'entenguin els uns amb els altres. La reunió va acabar essent un galliner. El pis més alt d'una sala d'espectacles. [...]
33. llevant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs.  [...]
34. tibar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s'han de tibar. tibar la corda Estirar la corda. Estar tibant. Els cables no tiben prou. La camisa em tiba de sota l'aixella. Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar.  [...]
35. tiravira
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que serveix per a ajudar a estirar. Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cop d'un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l'orla. [...]
36. acabament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
37. refilar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer refilets. Certs ocells, cantar. Els rossinyols refilaven entre les bardisses. Refilar com un canari. Cantar com un ocell. Fer acabar en punta. Refilar-se els bigotis. Tallar finament (un llibre, paper, etc.). Picar (els cèrcols de les botes), per fixar-los fortament, amb el refilador. [...]
38. calandra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina d'acabar teixits per acció de pressió i temperatura. Màquina formada per un conjunt de corrons superposats, emprada per a l'acabat del paper. Reixat situat a la part anterior de la carrosseria d'un automòbil, davant el radiador, que permet el pas de l'aire i serveix [...]
39. escarit -ida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics. Que no va acompanyat de determinant ni de quantificador, s'aplica a un nom o a un sintagma nominal. A la frase Llegia novel·les, el [...]
40. dubtar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgines  4 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>