Resultats de la cerca frase exacta: 69
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
riure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien. Els ulls li riuen. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament. riure per les butxaques Riure molt [...]
riure1
|
|
2.
riure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]
|
|
3.
sardònic
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. riure². [...]
|
|
4.
compixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullar amb la pròpia orina. compixar-se de riure Pixar-se de riure. [...]
|
|
5.
jutipiri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gest fet amb la cara o amb les mans per riure's d'algú o per fer riure. [...]
|
|
6.
risible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la facultat de riure. L'home és l'únic animal risible. Que pot excitar el riure. [...]
|
|
7.
riallera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de riure. [...]
|
|
8.
risibilitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de riure. [...]
|
|
9.
irrisori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa riure. Insignificant. [...]
|
|
10.
sardònicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sarcàsticament, amb riure sardònic. [...]
|
riure1
1 1 v. intr. [LC] Fer el moviment peculiar dels músculs de la cara, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament de l'emissió de sons explosius del pit i de la gola, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada. L'home és l'únic animal que riu. L'he reconegut sentint-lo riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Els ulls li riuen.
1 3 [LC] riure de les dents enfora No riure francament, sincerament.
1 4 [LC] riure per les butxaques Riure molt.
1 5 [LC] riure per sota el nas Riure discretament, dissimulant.
2 1 v. intr. [LC] Ésser pres per un sentiment de viva alegria, satisfacció, derisió. Tots riuran a costa teva.
2 2 v. intr. [LC] Sentir o mostrar tot altre que pena. Qui riu primer plora darrer. Ara t'ho prens rient, però ja vindrà que en ploraràs. —Tu t'ho prens rient. —Doncs, com vols que m'ho prengui? Plorant?
2 3 v. intr. [LC] No prendre's seriosament alguna cosa. Ric de la teva por. No riguis: el perill és imminent.
2 4 v. intr. [LC] Començar a rompre's la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l'ús excessiu o de la mala qualitat del material. No s'havia fixat que la sabata li reia: duia la sola ben desclavada.
2 5 [LC] de per riure loc. adv. No de debò.
2 6 [LC] tot rient rient Tot deixant passar el temps distretament.
3 v. intr. [LC] Una cosa, tenir un aspecte tan delitós o favorable que mou a l'alegria, a la satisfacció, etc. Riuen els camps a la primavera. L'ocasió li riu.
4 v. tr. [LC] Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Jo ric els seus acudits.
5 1 v. intr. pron. [LC] riure's d'algú Burlar-se'n. Troba gust a riure's de la gent. Riure's de tothom. Riure's de si mateix.
5 2 [LC] riure's d'algú o d'alguna cosa Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne cas. Jo em ric de les seves amenaces: no em fan cap por. Diu que es venjarà: riu-te'n.
5 3 [LC] riure's del mort i de qui el vetlla Ésser burleta en extrem, riure's de les coses més serioses.