Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
encontrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina. Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp. [...]
encontrar
|
|
2.
encontrada 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encontrar o d'encontrar-se; l'efecte. [...]
|
|
3.
encontre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encontrar o d'encontrar-se; l'efecte. Anar, sortir, a l'encontre d'algú. Desgràcia impensada, contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre, i de poc ho perdem tot. [...]
|
|
4.
topar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
topar amb una i va caure tan llarg com era. En aquest afer, topàrem amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre. Els moltons i altres animals banyuts, donar cops amb el cap. Trobar, encontrar, per atzar. Quan ja no pensava en ell, un [...]
|
encontrar
1 v. tr. [LC] Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina.
2 intr. pron. [LC] Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp.