101.
matiné
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit llarg femení usat per a estar per casa especialment al matí. [...]
ensostrar
![]() |
102.
mestressejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer les tasques, exercir les funcions, pròpies d'una mestressa de casa. [...]
|
103.
nunciatura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de nunci del papa. Casa on resideix el nunci. [...]
|
104.
peculi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diner que particularment té cadascú. Havia pagat la casa del seu peculi. [...]
|
105.
ca 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma apocopada del mot casa. A ca l'Andreu. A ca la ciutat. [...]
|
106.
consignatari consignatària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o entitat a la qual és consignada una cosa. La casa consignatària. [...]
|
107.
eco- 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. oîkos, 'casa', 'medi'. Ex.: ecosistema, ecofisiologia. [...]
|
108.
enfugir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escapar-se 1 4, 2 i 3. Sense girar-me, m'enfugí cap a casa. [...]
|
109.
fogatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, imposició a raó d'una quantitat per foc o casa habitada. Fogatjament. [...]
|
110.
lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Roma antiga, déu protector de la casa o de la llar. [...]
|