Resultats de la cerca bàsica: 29.930
Diccionari de la llengua catalana
|
111.
destapador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que destapa. Instrument que serveix per a destapar ampolles. [...]
epentètic -a
|
|
112.
empàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'empatia. Caracteritzat per empatia. [...]
|
|
113.
epentètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit per epèntesi. Relatiu o pertanyent a l'epèntesi. [...]
|
|
114.
escaròtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a formar una escara. Agent escaròtic. [...]
|
|
115.
estròfic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estrofa. Format per estrofes. [...]
|
|
116.
megafòrbic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la megafòrbia. Format per megafòrbies. Herbassar megafòrbic. [...]
|
|
117.
onomatopeic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'onomatopeia. Format per onomatopeia. [...]
|
|
118.
paragògic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la paragoge. Afegit per paragoge. [...]
|
|
119.
partenogenètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la partenogènesi. Produït per partenogènesi. [...]
|
|
120.
emissor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que emet. Aparell emissor. Banc emissor. Aparell per a emetre ones radioelèctriques a l'espai. Terminal d'un transistor bipolar. En teoria de la comunicació, primer component d'un procés o d'un acte de comunicació. Persona que produeix un missatge. Estació constituïda [...]
|
epentètic -a
1 adj. [FL] Afegit per epèntesi.
2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l'epèntesi.