Resultats de la cerca frase exacta: 162
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
reencarnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a encarnar. Es reencarnà en un lleó. L'esperit errant no podia reencarnar-se. [...]
|
|
42.
beoci -òcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Beòcia. Relatiu o pertanyent a Beòcia o als seus habitants. D'esperit obtús. [...]
|
|
43.
silf sílfide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser imaginari que habita l'aire, esperit elemental de l'aire. Dona bella i esvelta. [...]
|
|
44.
vívid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de vida, s'aplica a coses inanimades o de l'esperit. Una prosa vívida. [...]
|
|
45.
equilibrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les qualitats, les parts constituents, etc., ben distribuïdes. Un esperit equilibrat. Una persona equilibrada. [...]
equilibrat -ada
adj. [LC] Que té les qualitats, les parts constituents, etc., ben distribuïdes. Un esperit equilibrat. Una persona equilibrada. 
|
|
46.
natzarenisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment estètic romàntic que aspirava a conciliar les formes del neoclassicisme amb un renovat esperit cristià. [...]
|
|
47.
pneumato- [o pneumat-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pneûma pneúmatos, 'aire', 'buf', 'esperit'. Ex.: pneumatologia, pneumatosi. [...]
|
|
48.
profètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les profecies, als profetes. Esperit profètic. Que enclou una profecia. Paraules profètiques. [...]
|
|
49.
espiració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'espirar; l'efecte. Acte pel qual l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill. [...]
|
|
50.
inculte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és cultivat o conreat. Terrenys incultes. Mancat de cultura. Un esperit inculte. Una nació inculta. [...]
|
equilibrat -ada
adj. [LC] Que té les qualitats, les parts constituents, etc., ben distribuïdes. Un esperit equilibrat. Una persona equilibrada.
adj. [LC] Que té les qualitats, les parts constituents, etc., ben distribuïdes. Un esperit equilibrat. Una persona equilibrada.