21.
excorticar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorça, la pell, la closca (d'un arbre, d'una persona, d'un animal). [...]
|
22.
arbrissó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre petit. [...]
|
23.
cínamom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre argentat. [...]
|
24.
sapan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. arbre. [...]
|
25.
artimó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tall de l'arbre de mitjana d'una fragata o de l'arbre mestre d'un bergantí. Vela llatina pròpia de certes naus antigues. Arbre d'una nau on s'hissa l'artimó. [...]
|
26.
duramen
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part central dura i de color fosc del tronc d'un arbre, constituïda per elements inactius, impregnats de tanins. [...]
|
27.
laguerstrèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de Júpiter. [...]
|
28.
malvera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malva d'arbre. [...]
|
29.
pollís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot vigorós nascut en una soca o en una branca vella d'un arbre, que en xucla tota la saba. [...]
|
30.
cincona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la quina. [...]
enarçar
v. tr. [AGR] [LC] Voltar d'arços (alguna cosa, especialment un arbre). Han enarçat els arbres perquè el bestiar no se'n mengi les fulles. |