Resultats de la cerca frase exacta: 245
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
rastral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que serveix per a traçar simultàniament les cinc línies del pentagrama. [...]
|
|
32.
quinquefoli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble heràldic que representa una flor perforada de cinc pètals arrodonits i puntuts. [...]
|
|
33.
quincunci
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de cinc objectes ocupant els quatre vèrtexs i el centre d'un quadrat. [...]
|
|
34.
metatars
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del peu compresa entre el tars i els dits. Conjunt dels cinc ossos metatarsians. [...]
|
|
35.
pentagonal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cinc angles. Relatiu o pertanyent al pentàgon. Que té per base un pentàgon. [...]
|
|
36.
pentagrama
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les cinc ratlles paral·leles i equidistants sobre les quals s'escriu la música. [...]
|
|
37.
reixaga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fitora de quatre o cinc pues llises, que serveix per a pescar en els rius. [...]
|
|
38.
azulè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur aromàtic bicíclic, constituït per dos anells condensats, un de set baules i un de cinc. [...]
|
|
39.
pantina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manat de cinc madeixes de fil de seda que els tintorers lliguen juntes abans de tenyir-les. [...]
|
|
40.
braquiquíton
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes [...]
braquiquíton
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins ( 
|
braquiquíton
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins (Brachychiton populneus ).
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d'un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d'Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins (