1 v. intr. pron. [LC] Fer-se escàpol. Estava disposat a escapolir-se per la finestra. 2 v. intr. pron. [LC] Deixar aquells amb qui hom està sense que se n'adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.
