escórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, escorre'l o escorre-la en comptes de escórrer-lo o escórrer-la]

1 1 v. tr. [ED] [LC] Fer anar-se'n (un líquid d'un recipient), fer córrer (un líquid d'un indret), fins a l'esgotament. Escorre l'oli de la gerra i encara podràs omplir el setrill.
1 2 v. intr. pron. [GL] [LC] El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida.
1 3 v. intr. pron. [LC] Una cosa, sortir del seu lloc, anar-se'n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid sobre un pendent. Se'm va escórrer la mà i vaig fer un gargot.
2 1 v. tr. [LC] Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Escorre la roba abans de posar-la a assecar al sol. El mocador amb què s'eixugà la suor es podia escórrer.
2 2 v. intr. pron. [ED] [LC] Posa els plats drets, que s'escorrin.
3 v. tr. [IT] Treure mecànicament el líquid que impregna (els teixits, les troques, etc.), mitjançant un premsatge, una centrifugació o per aspiració.
4 1 v. intr. pron. [LC] vulg. Tenir un orgasme. Els veïns la senten cridar quan s'escorre.
4 2 v. intr. pron. [LC] [MD] vulg. Ejacular 2. L'home es va escórrer dins d'ella.
5 1 v. tr. [LC] Desfer els punts (d'un teixit) o les bagues (d'un llaç) estirant el fil, la cinta, etc. Escórrer una mitja.
5 2 v. intr. pron. [LC] La mitja s'ha escorregut.