131.
descarbonatar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'un cos, especialment d'una solució), l'àcid carbònic que conté. Un cos, especialment una solució, perdre l'àcid carbònic que conté. Descarbonatar-se l'aigua. [...]
|
132.
titànic 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al titani. Que conté titani, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent. Àcids titànics. Que conté titani quadrivalent. Òxid titànic. [...]
|
133.
antera 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'estam que conté el pol·len. [...]
|
134.
belemnític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als belemnits. Que conté belemnits. [...]
|
135.
càlcic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al calci. Que conté calci. [...]
|
136.
caolínic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al caolí. Que conté caolí. [...]
|
137.
declaratori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté la declaració jurídica d'un fet. [...]
|
138.
desempotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (una cosa) del pot que la conté. [...]
|
139.
dicarboxílic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté dos grups carboxil en la molècula. [...]
|
140.
feculent -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa pòsit. Que conté fècula. Aliments feculents. [...]
feculent -a
|