91.
equidna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer monotrema de la família dels taquiglòssids, semblant a l'eriçó, propi d'Austràlia i Tasmània (Tachyglossus aculeatus i Zaglossus bruijni). [...]
figle
m. [MU] Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub cònic doblegat totalment sobre ell mateix, amb claus per als dits i embocadura de trompeta. |
92.
embafat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfet de si mateix, vanitós, orgullós. [...]
|
93.
apte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
|
94.
autocontrol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis. Control que s'exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis. [...]
|
95.
carpocèfal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lòbul del tal·lus modificat, portador dels esporangis, erecte i sovint en forma de paraigua, propi de diverses hepàtiques marcancials. [...]
|
96.
cancelleresc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la cancelleria. Estil cancelleresc. [...]
|
97.
carnestoltada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divertiment propi dels dies de carnestoltes. [...]
|
98.
cortesania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capteniment propi d'una persona cortesana. [...]
|
99.
deònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot provinent d'un nom propi. [...]
|
100.
endimoniadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet propi d'una persona endimoniada. [...]
|