1.
brandar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar (una arma) a la mà movent-la amenaçadorament. L'envestí brandant l'espasa. Moure (el cap, una extremitat o una cosa) alternativament d'un costat a l'altre, amb un moviment oscil·latori. Brandar el cap. Els nois brandaven la gorra per saludar-lo. Fer tocar (una campana [...]
|
2.
cascavellejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer soroll de cascavells. Una cosa que no està ben subjecta, bellugar, brandar, produint soroll. [...]
|
3.
brandir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brandar 1. [...]
|
4.
brandejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brandar 1. Brandejant amb mà ferrenya l'espasa flamejant. [...]
|
5.
vogar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's per l'aigua o per l'aire fent un moviment semblant al de remar. Les gavines vogaven damunt el port. Brandar 3. Vogar les campanes. Gronxar 1. Vogar el bressol. [...]
|
6.
florejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Triar la flor, la part millor, (d'alguna cosa). Estar a flor de terra, de l'aigua, etc. En esgr., fer brandar la punta de l'espasa. [...]
florejar
|
7.
ventar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contestar als atacs, a les insídies, etc. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar.Netejar (el gra) de les impureses que l'acompanyen sotmetent-lo a la màquina ventadora. Brandar (una campana, una espasa, etc.). Donar (un cop). Li vaig [...]
|