141.
fumigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, aplicar el fum o vapor de substàncies que fa cremar o escalfar (a una part del cos) per produir-hi algun efecte mèdic, (a un objecte, un lloc) per desinfectar-lo o desinsectar-lo. [...]
fumigar
v. tr. [LC] [MD] [AGA] [AGR] [QU] Algú, aplicar el fum o vapor de substàncies que fa cremar o escalfar (a una part del cos) per produir-hi algun efecte mèdic, (a un objecte, un lloc) per desinfectar-lo o desinsectar-lo. |
142.
adepte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Versat en alguna doctrina, algun art, etc. L'alquímia i els seus adeptes. Partidari d'alguna persona o d'alguna idea. Era adepta d'una comunitat naturista. McCarthy perseguí els adeptes al comunisme. [...]
|
143.
ormeig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ormejar. Conjunt de les eines i instruments d'algun ofici o art. Aparell d'una nau. Arreus d'un animal. Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. [...]
|
144.
acumular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat. Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona. Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes. [...]
|
145.
concedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
|
146.
esfreixurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la freixura. Matar². Si m'enganyes, t'esfreixuraré. Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m'esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar. [...]
|
147.
olorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar aire amb el nas per sentir l'olor (d'una cosa). Olorar una rosa. Descobrir per algun indici (una cosa oculta). Que ella hi tenia part, ja ho havia olorat, jo! [...]
|
148.
redreç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redreçar; l'efecte. Reforma per a millorar alguna cosa. Acció destinada a sanejar les finances d'una corporació o a provocar la recuperació de l'economia o d'algun dels seus sectors. [...]
|
149.
esllomar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
|
150.
paler palera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, en certs oficis, té cura de carregar amb la pala algun recipient. Persona que té cura de netejar i arranjar les barques quan són a terra i de preparar la maniobra d'avarar. [...]
|