1.
nord-oest
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del nord que de l'oest. Fa vent del nord-oest. [usat en aposició] Avançar en direcció nord-oest. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el nord-oest. [usat en aposició] La costa nord-oest. [...]
|
2.
mestral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del nord-oest. Ja bufa el mestral. Nord-oest 1 1. Vent de mestral. [...]
|
3.
galerna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent fort del nord-oest en el Cantàbric. [...]
|
4.
cerç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè. [...]
|
5.
tifó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cicló tropical a l'àrea nord-oest del Pacífic, especialment al mar de la Xina. [...]
|
6.
amorreu amorrea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble semític seminòmada de l'antic Orient, habitant del nord-oest de Mesopotàmia. Relatiu o pertanyent als amorreus. [...]
|
7.
amalecita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble nòmada establert al nord-oest d'Aràbia, que la Bíblia considera com a descendent d'Amalec. Relatiu o pertanyent als amalecites. [...]
|
8.
beribrace
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ramader establert, vers els segles vi-v aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià. Relatiu o pertanyent als beribraces. [...]
|
9.
grecobúdic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura i a l'art desenvolupats als territoris del nord-oest de l'Índia, en el període que seguí l'expedició d'Alexandre el Gran. [...]
|
10.
epirota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Epir. Relatiu o pertanyent a l'Epir o als seus habitants. Dialecte del grec antic que es parlava al nord-oest de l'Epir. Relatiu o pertanyent a l'epirota. [...]
|