1.
imposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre, especialment en litúrgia. imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap. Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa [...]
imposar
|
2.
reimposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar de nou. [...]
|
3.
multa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena pecuniària. Infligir, imposar, posar, una multa. Caure en multa. Pagar la multa. multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge. [...]
|
4.
penitenciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar penitència (a algú). [...]
|
5.
multar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una multa (a algú). [...]
|
6.
injunció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imposar peremptòriament una cosa a fer. [...]
|
7.
moixoni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a imposar silenci. fer moixoni Callar 1 1. [...]
|
8.
condecorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar o imposar una condecoració (a algú). Condecorar un heroi. Condecorar amb la creu del mèrit militar. [...]
|
9.
gravar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost. Imposar un gravamen (sobre una finca). [...]
|
10.
punir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una pena (a algú) per fer-li expiar una falta. Punir un criminal. Fer expiar (una falta). Punir un delicte. [...]
|