Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

imposar

1 1 v. tr. [LC] Posar sobre, especialment en litúrgia.
1 2 [RE] imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap.
2 v. tr. [AD] [LC] Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa. Imposar una pena, una penitència, una obligació. Imposar algú la seva voluntat als altres. Imposar unes condicions molt dures als vençuts. Imposar silenci a la multitud. Imposar un tribut, un impost. S'ha imposat un règim estricte.
3 1 v. intr. [LC] Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força.
3 2 v. intr. pron. [LC] Cal un mestre que sàpiga imposar-se.
3 3 v. intr. pron. [LC] Prevaler 1. S'imposa per la seva intel·ligència.
4 v. tr. [LC] Allevar.
5 v. tr. [LC] Instruir en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.
6 v. tr. [AF] [LC] Col·locar en l'ordre adequat (les pàgines i els blancs) en la platina d'una màquina tipogràfica.
7 v. tr. [ECT] [LC] Posar (diners) a rèdit o en dipòsit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions