Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

interès
[pl. -essos]

m. [LC] Allò que afecta algú pel profit que n'heu, per l'avantatge que hi troba. Has de mirar el teu interès quin és. L'interès públic.
m. [LC] Sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat. No el mou sinó l'interès. Ho fa pel vil interès.
m. pl. [LC] Conjunt de coses avantatjoses per a algú. Servir els interessos d'altri.
m. pl. [LC] Béns de fortuna. Tu no tens cura dels teus interessos.
m. [LC] [ECT] Guany que dona a algú un capital que ha prestat o que li deuen. Retre un capital prestat un interès anual d'un cinc per cent. En aquests cinc anys ha cobrat 500 euros d'interessos.
[ECT] [LC] interès compost Interès d'un capital que va engrossint-se per l'acumulació dels seus rèdits.
[ECT] interès simple Interès d'un capital que resta el mateix durant tot el temps que dura el préstec o deute.
[DR] interessos moratoris Interessos que han vençut a causa d'una demanda en justícia o de l'ajornament del crèdit exigible.
m. [LC] Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-hi favorables o desfavorables. Prendre interès en una lectura. Excitar, despertar, una cosa, l'interès de tothom. El seu interès per la ciència.
m. [LC] Qualitat de suscitar aquest sentiment. Una comèdia mancada d'interès. Una narració plena d'interès. És un afer que ja ha perdut tot interès.
[CO] interès humà Element fonamental per a captar l'atenció de l'audiència per part dels diferents mitjans de comunicació.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions