Resultats de la cerca frase exacta: 9
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
bastard -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De naixença il·legítima, nat d'un pare i d'una mare no units en matrimoni. El fill bastard del rei. Fill d'un home casat i d'una dona soltera. Que no és de raça, d'espècie pura. Rossinyol bastard. Degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda. Que no [...]
|
|
2.
espuri -úria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastard, no legítim, no autèntic. Mots espuris. En bot., fals, bord. [...]
|
|
3.
bordisser -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bord, bastard. [...]
|
|
4.
bastardia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de bastard. [...]
|
|
5.
abartrell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bola de fusta de les que estan enfilades al bastard d'una nau. [...]
|
|
6.
pic 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pics de Montserrat. a pic Verticalment . Un camí que puja a pic. pic bastard Pica-soques blau. Antena d'una cangrea. Tanc situat a proa o a popa on s'emmagatzema l'aigua dolça d'un vaixell. [...]
|
|
7.
fill filla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal amb relació al seu pare i a la seva mare. Té dos fills i tres filles. Entre nois i noies, té dotze fills. El fill del mestre. Les meves filles. Fill únic. Fill pòstum. Fill legítim, il·legítim, natural, bastard, espuri. Fill adoptiu. fill [...]
|
|
8.
collar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d'altres mantenint-los units estretament entre ells. collar de raca Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment vertical. [...]
|
|
9.
rossinyol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant (Luscinia megarhynchos). rossinyol bastard Ocell de la família dels muscicàpids, de coloració [...]
rossinyol
|
rossinyol
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant (Luscinia megarhynchos ).
1 2 [LC] [ZOO] rossinyol bastard Ocell de la família dels muscicàpids, de coloració semblant a la del rossinyol, que habita entre la vegetació aquàtica (Cettia cetti ).
2 1 m. [BOB] [LC] Bolet de l'ordre de les cantarel·lals, de color groc, amb el marge ondulat, el centre del barret més o menys còncau, carn abundant i aromàtica, superfície fèrtil recorreguda per plecs irregulars, sovint forcats, que és un excel·lent comestible (Cantharellus cibarius ).
2 2 [BOB] rossinyol bord Gírgola d'olivera.
2 3 [BOB] rossinyol de pi Camagroc.
2 4 m. [BOB] [LC] Llengua de bou.
2 5 [BOB] [LC] rossinyol negre Trompeta 3.
2 6 [BOB] fals rossinyol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de mida petita, de color ataronjat, en forma d'embut i amb làmines forcades, que recorda el rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca ).
3 m. [ZOP] Llavió.
4 m. [IMI] [LC] Ferro prim i llarg doblegat per una punta que serveix, a falta de clau, per a fer córrer els pestells dels panys.
5 m. [LC] Cantiret que, ple d'aigua i bufant pel broc petit, imita el cant dels ocells.
6 m. [MU] Registre d'efecte de l'orgue.