1.
coc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuiner. [...]
|
2.
coc 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carbó de coc. [...]
|
3.
coc 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula esfèrica. Porció monocarpel·lar d'un fruit sincàrpic, individualitzada i de forma globosa. [...]
|
4.
coc 4
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bescuit, coca, etc., la forma i composició del qual varia segons les contrades. [...]
|
5.
coccoide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De forma de coc o semblant a un coc. Constituït per una cèl·lula lliure, poc o molt esfèrica i sense flagels, s'aplica als cianobacteris i a les algues unicel·lulars. [...]
|
6.
coqueria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indústria destinada a la producció de carbó de coc. [...]
|
7.
coquització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destil·lació seca del carbó bituminós per a convertir-lo en carbó de coc. [...]
|
8.
combustible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de combinar-se amb l'oxigen per a donar lloc al fenomen de la combustió. Matèries combustibles. Matèria combustible, especialment la utilitzada per a la generació d'energia i per a la calefacció: llenya, carbó, coc, petroli, etc. [...]
|
9.
polièter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost de natura polimèrica que conté grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal. [...]
|
10.
residu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps que el producte principal, com el coc en la fabricació del gas de l'enllumenat. [...]
|