Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
txec -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Natural de Txèquia. Relatiu o pertanyent a Txèquia o als seus habitants. Llengua eslava parlada a Txèquia. Relatiu o pertanyent al txec. [...]
|
|
2.
hussita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Partidari de les doctrines del reformador txec Jan Hus. [...]
|
|
3.
kafkià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Relatiu o pertanyent a l'escriptor txec Franz Kafka o a la seva obra. Angoixós, opressiu. Van viure una situació kafkiana. [...]
|
|
4.
bohemi -èmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Natural de Bohèmia. Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants. Txec 2. Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici. Gitano vagabund. [...]
|
|
5.
gramàtic gramàtica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
gramàtica del basc. gramàtica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars. Text que recull la descripció d'una llengua. He comprat una gramàtica del txec. Teoria o model d'anàlisi de l'estructura de les [...]
gramātic gramātica
|
|
6.
accent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l'altura, posa en relleu el mot al qual pertany. accent fix Accent que recau sistemàticament sobre la mateixa síl·laba dels mots, propi de llengües com ara el txec. accent fonètic Accent 1 [...]
|
gramātic gramātica
1 m. i f. [FL] [LC] [PR] Persona versada en gramātica.
2 1 f. [FL] Cičncia que estudia i descriu l'estructura de les llengües o d'una llengua en particular.
2 2 [FL] gramātica comparada Lingüística comparada.
2 3 [FL] gramātica descriptiva Gramātica basada en els usos lingüístics reals sense considerar-ne el grau de correcciķ.
2 4 [FL] gramātica histōrica Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats per una llengua al llarg del temps.
3 1 f. [FL] Sistema fonolōgic, morfolōgic, sintāctic, semāntic i lčxic d'una llengua. La gramātica del basc.
3 2 [FL] gramātica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars.
4 f. [FL] Text que recull la descripciķ d'una llengua. He comprat una gramātica del txec.
5 1 f. [FL] Teoria o model d'anālisi de l'estructura de les llengües. La gramātica de Port-Royal. La gramātica de Chomsky.
5 2 [FL] gramātica estructural Gramātica basada en l'estructuralisme.
5 3 [FL] gramātica funcional Funcionalisme 3.
5 4 [FL] gramātica generativa Generativisme.
5 5 [FL] gramātica oracional Gramātica que té com a unitat d'anālisi l'oraciķ.
5 6 [FL] gramātica textual Gramātica que descriu els fenōmens lingüístics que ultrapassen el marc de l'oraciķ.
6 1 f. [FL] [LC] Conjunt de normes relatives a l'estructura d'una llengua que s'han de seguir per a parlar-la i escriure-la correctament. Avui estudiarem ortografia i gramātica.
6 2 f. [FL] Ús de la llengua d'acord amb les normes de la gramātica. Dues faltes d'ortografia i una de gramātica.
6 3 [FL] gramātica normativa [o gramātica preceptiva] Gramātic 6 1.
7 f. [LC] Elements o principis d'una cičncia o art.