Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

marxapeu

m. [LC] [AQ] Llindar de pedra d'una porta. Estava assegut al marxapeu de la porta.
m. [LC] Estrep d'un cotxe.
m. [LC] [EI] Barra que hom pitja amb el peu per a comandar un mecanisme. El marxapeu d'un teler de xarxes.
m. [TRA] Corda gruixuda que, sostinguda per uns estreps, serveix perquè els mariners hi caminin durant les maniobres. El marxapeu del botaló, d'una verga.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions