81.
mainader mainadera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona destinada a tenir cura d'un o més infants. [...]
|
82.
meritar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir dret (a alguna cosa) per raó d'un servei. [...]
|
83.
monopolitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir el monopoli (d'alguna cosa). Reduir a monopoli. [...]
monopolitzar
|
84.
perbocar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vomitar 1. Ha perbocat el dinar. Tenir ganes de perbocar. [...]
|
85.
setinat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llis i fi com el setí. Tenir una pell setinada. [...]
|
86.
subjectar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar o tenir subjecte. Van subjectar la barca amb cordes. [...]
|
87.
suspicaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propens a la sospita, a concebre sospites, a tenir desconfiança. [...]
|
88.
vivàrium
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc disposat per a tenir i criar animals, especialment terrestres. [...]
|
89.
malla 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana medieval que valia mig diner. Meitat d'algunes unitats monetàries. Moneda d'ínfim valor. no tenir ni una malla Ésser molt pobre. No tenir ni una malla ni un bri de palla. [...]
|
90.
emmainadar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir fills. En Lluís es va casar i emmainadar molt jove. [...]
|