1 m. [LC] Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. 2 m. [LC] Sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull. 3 m. [LC] La cosa que és causa d'aquest orgull. Aquest deixeble era l'orgull del mestre.
