71.
moreria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terra, barri, de moros. A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca. [...]
|
72.
pasturant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el cap abaixat fins a tocar a terra, en actitud de pasturar, s'aplica a un animal. [...]
|
73.
saió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de terra que es pot conrear, d'una extensió variable segons les contrades. Donar terra a saions. Tenir a saions. [...]
|
74.
aterratge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aterrar, prenent terra. [...]
|
75.
depervaller -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu a terra baixa. [...]
avatar
|
76.
estenallat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estès tot llarg a terra. [...]
|
77.
fangador fangadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fanga la terra. [...]
|
78.
fiter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca a flor de terra. [...]
|
79.
manent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pagès adscrit a la terra. [...]
|
80.
riber 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terra que deixa el riu. [...]
|