Resultats de la cerca bàsica: 33.374
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
oró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, fet de teixit de palma, d'espart, de joncs, etc., que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. [...]
|
|
52.
dotzena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dotze coses de la mateixa espècie. Una dotzena de figues. Una dotzena d'ous. Una dotzena de mocadors. Mitja dotzena de coberts. Vendre una cosa a dotzenes. dotzena de frare Conjunt de tretze. [...]
|
|
53.
protoactini
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall radioactiu de la família dels actínids, la desintegració radioactiva del qual genera actini (símbol, Pa; nombre atòmic, 91; pes atòmic de l'isòtop més estable, 231). [...]
|
|
54.
àzim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. pa. [...]
|
|
55.
bresca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pa de cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l'arna per a dipositar-hi la mel. Pa de cera que fan les vespes. [...]
|
|
56.
abraçallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Premsar amb la braçalladora. Abraçallar un pa de formatge. [...]
|
|
57.
panarra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que menja molt pa. [...]
|
|
58.
panarrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjar habitualment molt pa. [...]
|
|
59.
molla 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla. La part més blana de la carn de les persones o dels animals. Partícula de pa que es desprèn en partir-lo. [...]
|
|
60.
secalló -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones. Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló. Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. [...]
|
