Resultats de la cerca frase exacta: 31
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
privilegi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avantatge excepcional concedit a algú, alliberant-lo d'una càrrega, concedint-li una exempció, etc. Acordar un privilegi. Demanar un privilegi. Gaudir d'un privilegi. privilegi paulí Dissolució del vincle matrimonial contret entre persones que no han estat batejades si una [...]
|
|
2.
col·latari col·latària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona a qui s'ha conferit un benefici, un privilegi, etc. [...]
|
|
3.
col·lador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui tenia el dret de conferir un benefici, un privilegi, etc. [...]
|
|
4.
preeminència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de preeminent. Preferència, privilegi, etc., concedit a algú sobre un altre o altres pels seus mèrits especials. [...]
|
|
5.
privilegiatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enclou un privilegi. [...]
|
|
6.
privilegiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concedir un privilegi (a algú). [...]
|
|
7.
col·lacionable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser sotmès a col·lació. Un privilegi col·lacionable. [...]
|
|
8.
privilegiat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix d'un privilegi, d'un avantatge, de superioritat. Les classes privilegiades. Excepcional 2 . Una intel·ligència privilegiada. A l'Antic Règim, que gaudia de prerrogatives o d'exempcions tributàries. Gaudí. [...]
|
|
9.
exclusiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut d'excloure. Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu. Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l'exclusiva de la retransmissió del partit. en exclusiva En situació [...]
|
|
10.
prerrogativa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]
prerrogativa
|
prerrogativa
1 f. [LC] [AD] Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona.
2 f. [PO] Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders.