21.
obedient
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obeeix, que té el costum d'obeir. [...]
|
22.
renyaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té costum de renyar per qualsevol motiu. [...]
|
23.
habitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum, disposició adquirida per la repetició d'un mateix acte. Contreure una habitud. Perdre una habitud. Això esdevingué en ell una habitud. Aquest estiu anirem a Ribes com d'habitud. [...]
|
24.
consuetud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús constant, costum. És antiga consuetud de l'Església. [...]
|
25.
ploraner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el costum de plorar. Ploracossos. Herba blenera. [...]
|
26.
reganyós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el costum de reganyar. Una vella reganyosa. [...]
|
27.
desavesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre un avés o costum (a algú). Finalment he desavesat el nen de fer la pipa. Perdre un avés o costum. Fumar em perjudica, però no me'n sé desavesar. [...]
|
28.
caducar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar pròxim a caure, a desaparèixer. Un decret, un costum, una llei, etc., perdre la força o la validesa per manca d'ús o altra raó. Un producte caducat. Els iogurts han caducat. [...]
|
29.
burleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home o dona que es burla per costum de tot. Burlaner. [...]
|
30.
mossegaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mossega, que té el costum de mossegar. Una mula mossegaire. [...]
|