Resultats de la cerca frase exacta: 122
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
baix 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arriba a una altura no gaire considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt baix. Les orenetes volen baixes, avui. Boires baixes. Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix [...]
|
|
92.
ajupir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop. Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo. Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el [...]
|
|
93.
costa 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
|
|
94.
bot 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, corrents. El pare m'espera; me'n vaig a casa en un bot. Moviment d'un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall. fer un bot L [...]
|
|
95.
viola 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i [...]
|
|
96.
falda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la roba talar de la cintura per avall. Conjunt de branques i de brots exteriors de la capçada d'un arbre inclinats cap a terra. Part inferior d'una muntanya, d'una serralada. Part inferior del casc. Part lateral del ventre d'un moltó, d'una vedella, etc. Part de la pell [...]
|
|
97.
penjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superior sense res que la sostingui per sota. Fruits que pengen de l'arbre. Una peça de roba que penja, arribar més avall en un punt que en un altre. Les faldilles li pengen d'un costat. Estar en suspens. En la reunió hem decidit moltes coses, però alguns assumptes encara pengen [...]
penjar
|
|
98.
corredora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar la velocitat d'una nau. Peça de distribució de certs motors alternatius. Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d'una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l'admissió del vapor al cilindre per un dels [...]
|
|
99.
reflex -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que el color natural dels cabells. En bot., que es dirigeix enfora i avall. Les rames reflexes del salze. Relatiu o pertanyent, concomitant, a un reflex o als reflexos. Acció reflexa. Acte, moviment, reflex. Inhibició reflexa. Respostes reflexes. Activitat involuntària, [...]
|
|
100.
sifó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. En una canonada, part en forma de S ajaguda en què l'aigua detinguda en el tros en què la convexitat mira avall impedeix la comunicació dels gasos que hi ha en una i altra banda. En alguns animals, vas conductor d'aigua, d'aire, d'excrements, etc. [...]
|
penjar
1 1 v. tr. [LC] Fer aguantar (alguna cosa) per la seva part superior sense res que la sostingui per sota. Encara no han penjat les cortines del menjador. Pengen les llonganisses amb claus a les bigues. Penjar domassos als balcons. Penjar un mirall a la paret.
1 2 [RE] penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa.
1 3 [LC] penjar la llufa a algú Fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n'adoni.
1 4 [LC] penjar les barres al sostre Morir-se de fam.
2 1 v. intr. pron. [LC] Deixar caure el cos agafant-se a un lloc, sense res que el sostingui per sota. S'ha penjat amb una mà a la branca.
2 2 [LC] penjar-se a les orelles d'algú Fer-li oir amb insistència una demanda o una queixa.
2 3 [LC] penjar-se al coll d'algú Abraçar-lo.
2 4 [LC] penjar-se en algú No separar-se'n.
3 1 v. tr. [LC] Fer morir (algú) per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll. Antigament penjaven els criminals en aquesta plaça.
3 2 v. intr. pron. [LC] Se suïcidà penjant-se.
4 v. tr. [LC] Col·locar o fer aguantar (alguna cosa) en un lloc alt, inaccessible. D'un xut han penjat la pilota a la teulada.
5 v. tr. [LC] Imputar 1. Totes les malifetes que es cometen les pengen al pastor.
6 1 v. intr. [LC] Alguna cosa, estar aguantada per la seva part superior sense res que la sostingui per sota. Fruits que pengen de l'arbre.
6 2 v. intr. [LC] Una peça de roba que penja, arribar més avall en un punt que en un altre. Les faldilles li pengen d'un costat.
7 1 v. intr. [LC] Estar en suspens. En la reunió hem decidit moltes coses, però alguns assumptes encara pengen.
7 2 v. tr. [LC] pop. Suspendre (algú) en els exàmens. M'han penjat de química.
8 1 v. intr. [IMF] Les portes, les finestres, els prestatges, els travessers, les bigues, cedir cap avall per efecte del seu propi pes més el pes que suporten.
8 2 v. tr. [IMF] Col·locar (una porta o una finestra) fent que els eixos de les pales de les fixes o dels perns fixats al bastiment s'introdueixin en els forats de les pales que van fixades a la fulla de la porta o de la finestra.
9 v. tr. [IN] En inform., transferir (fitxers) d'un client a un servidor.