1 1 f. [AGA] [BOS] [LC] Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i fruit en càpsula. 1 2 [BOS] viola boscana [o viola de bosc] Viola amb rizoma llenyós i de vegades amb estolons llargs, fulles totes en roseta basal, estípules linears o lanceolades, fimbriades, i flors de color violeta o blanques, oloroses, pròpia dels boscos i de llocs ombrívols (Viola alba). 1 3 [AGA] [BOS] viola d'olor Viola que fa estolons llargs i prims, radicants, amb les fulles força arrodonides, totes en roseta basal, les estípules ovades i les flors molt oloroses, violàcies o, més rarament, blanques o rosades, espontània en alguns boscos de ribera i sovint cultivada en els jardins (Viola odorata). 1 4 [BOS] viola de ca [o viola de gos] Viola de fulles estretament ovades, força agudes, totes caulinars, estípules fimbriades i flors inodores de color de violeta, que es fa en sòls àcids a les landes i pastures de muntanya (Viola canina). 1 5 [BOS] viola silvestre Viola de fulles en una roseta basal i també sobre les tiges, estípules fimbriades i flors violàcies inodores, pròpia dels boscos frescals (Viola sylvestris). 2 1 f. [BOS] viola blanca a) Anemone alpina. 2 1 f. [BOS] viola blanca b) Lliri de neu. 2 2 [BOS] viola d'aigua Pingüícula. 2 3 [BOS] viola d'hivern Lliri de neu. 2 4 [BOS] viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor] Herba fetgera. 2 5 [AGA] [BOS] viola de Sant Josep Violer de Sant Josep. 2 6 [BOS] viola de Sant Pere Ciclamen baleàric. 2 7 [BOS] viola groga Calta. 2 8 [BOS] viola morenera Ciclamen baleàric. 3 1 f. [LC] ésser flors i violes V. flor. 3 2 [LC] tota la resta són violes Tota la resta no té importància. 4 f. [FLL] En els jocs florals, flor d'argent que s'ofereix a la millor composició de caràcter religiós.