Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
resignar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
resignar
|
|
2.
resignació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d'un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació. [...]
|
|
3.
estrènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons [...]
|
resignar
1 v. tr. [LC] Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.).
2 intr. pron. [LC] Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.