11.
restitutori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que restitueix, que implica, que disposa, una restitució. [...]
|
12.
nyac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra. [...]
|
13.
probable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s'acomplirà, que s'esdevindrà. És probable que no vingui. De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur. [...]
|
14.
ço
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
|
15.
bascós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que basqueja, que està impacient. Que fa venir basques. [...]
|
16.
lactant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que lacta. Que encara mama. Infant que encara mama. [...]
|
17.
congruent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que convé, que s'ajusta, que correspon bé. En geom., que es pot superposar a un altre i que hi coincideix exactament. Figures congruents. [...]
|
18.
atacat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
|
19.
donable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser donat. Que pot esdevenir-se, que és possible. [...]
|
20.
pudent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que put. Que manifesta mal geni, que és malsofert, malhumorat. [...]
|