Resultats de la cerca frase exacta: 299
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
timbrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De bon timbre i sonoritat agradable. Una veu timbrada. Un so timbrat. [...]
|
|
62.
tremolós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tremola. Estava tot tremolós de la febre. Tenir la veu tremolosa. [...]
|
|
63.
argentí 3 -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a l'argent pel color o el so. Aigües argentines. Veu argentina. [...]
|
|
64.
castrat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cantor castrat abans de la pubertat per tal de conservar-li la veu aguda. [...]
|
|
65.
particel·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una partitura corresponent a una sola veu o a un instrument. [...]
|
|
66.
rifar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burlar-se d'algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d'alguna cosa, etc. S'ha rifat de tots els seus pretendents. Que no ho veu, home, que se'l rifen? Una vela, una bandera, estripar-se a causa de la violència del vent. [...]
rifar-se
|
|
67.
altisonant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sona alt, pompós. La veu altisonant de l'orador. Llenguatge altisonant. Estil altisonant. [...]
|
|
68.
atenorat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirant a tenor, que sembla de tenor. Tenir una veu atenorada, de color atenorat. [...]
|
|
69.
espingar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La gralla o qualsevol altre instrument de veu aguda, sonar. Ja espinga la gralla. [...]
|
|
70.
ventríloc -oqua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sap modificar la veu de manera que sembla que vingui d'algú altre. [...]
|
rifar-se
1 1 v. intr. pron. [LC] Burlar-se d'algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d'alguna cosa, etc. S'ha rifat de tots els seus pretendents.
1 2 tr. pron. [LC] Que no ho veu, home, que se'l rifen?
2 intr. pron. [TRA] Una vela, una bandera, estripar-se a causa de la violència del vent.