1.
rude
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes. Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude. Cruent, aferrissat. Una lluita rude. Desagradable a l'oïda. [...]
|
2.
aspriu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rude, selvàtic. Un camí aspriu. Una mula aspriva. Lloc inaccessible. [...]
|
3.
toixarrut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és rude, grosser, estúpid. Sempre anava amb una colla de beneits i toixarruts. [...]
|
4.
agrest -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inculte, mig salvatge. Un lloc, un paratge agrest. Mancat d'urbanitat, rude, incivil. Costums agrestos. [...]
|
5.
escrú -ua [pl. escrús escrues]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, rude. [...]
|
6.
dasia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic usat per a indicar un so aspirat rude, l'esperit aspre, que és representat per ┣. [...]
|
7.
rudesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rude. [...]
|
8.
rudement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera rude. [...]
|
9.
roncament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera aspra, rude. [...]
|
10.
assuavir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més suau, menys aspre, menys rude. [...]
|