Resultats de la cerca frase exacta: 75
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
sacerdot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home consagrat a l'exercici públic del culte, a fer d'intermediari entre els homes i la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades. En l'Església catòlica, home consagrat a Déu i ordenat prevere. [...]
|
|
2.
sacerdotal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sacerdot, al sacerdoci. Funcions sacerdotals. Paraments sacerdotals. [...]
|
|
3.
excardinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un bisbe, declarar que (un sacerdot) deixa de pertànyer a la seva diòcesi. [...]
|
|
4.
hierofanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'antiga Grècia, sacerdot, especialment el que iniciava en els misteris sagrats. [...]
|
|
5.
victimari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui, en els sacrificis, assistia el sacerdot, encenent el foc, lligant la víctima i subjectant-la. [...]
|
|
6.
bonze
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot o monjo budista. [...]
|
|
7.
sacerdotalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb caràcter de sacerdot. [...]
|
|
8.
administrant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot que administra els sagraments. [...]
|
|
9.
coribant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic sacerdot frigi de Cíbele. [...]
|
|
10.
missacantant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacerdot que diu la primera missa. [...]
|
