Resultats de la cerca frase exacta: 20
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
aptitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa. Aptitud per al treball, per a l'estudi, per a exercir un càrrec. [...]
|
|
2.
enteniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptitud, facultat, d'entendre. Ànima en tant que dotada d'enteniment. Seny 1 . [...]
|
|
3.
aptament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb aptitud. [...]
|
|
4.
casador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té edat i aptitud per a casar-se. [...]
|
|
5.
lluc 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptitud a llucar. Té lluc: tot seguit ho ha endevinat. [...]
|
|
6.
ineptitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca d'aptitud per a fer una cosa. Confesso la meva ineptitud en les feines de la cuina. [...]
|
|
7.
inventiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu. Facultat inventiva. Admira, la inventiva d'aquest home. [...]
|
|
8.
inepte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té aptitud per a tal o tal cosa, per a res. En la política es mostrà inepte. És una persona inepta. [...]
|
|
9.
violentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (algú) per la violència, fer-li violència. No convé violentar la joventut dedicant-la a oficis contra la seva aptitud i inclinació. Violentar l'ordre natural de les coses. [...]
|
|
10.
suplir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proveir amb una cosa (a la manca d'una altra). Supleix la seva manca d'aptitud amb un estudi assidu. Posar-se en el lloc (d'un altre o d'una altra cosa que manca). Reemplaçar provisòriament (algú) fent les seves funcions. Aquest professor, quan ha d'absentar-se, el supleix el [...]
suplir
|
suplir
1 v. tr. [LC] Proveir amb una cosa (a la manca d'una altra). Supleix la seva manca d'aptitud amb un estudi assidu.
2 v. tr. [LC] Posar-se en el lloc (d'un altre o d'una altra cosa que manca).
3 v. tr. [LC] Reemplaçar provisòriament (algú) fent les seves funcions. Aquest professor, quan ha d'absentar-se, el supleix el senyor Bofill.