Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. envellir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar vell. Les penes l'han envellit ràpidament. Tornar-se vell. S'ha envellit d'hora, el pobre Tomàs. Arribar a vell. Tots els de casa envelleixen molt. Sopa poc i envelliràs. Un col·lectiu, experimentar un augment de la mitjana d'edat dels seus components. La poblac [...]
2. tafia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
3. insenescent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no envelleix, que no pot envellir. [...]
4. got 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lila, de cos cònic truncat que, en envellir, pren forma de copa i es torna bru (Gomphus clavatus). [...]
5. envelliment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envellir o d'envellir-se; l'efecte. Procés de desenvolupament del buquet d'un vi. Procés tèrmic que es produeix en l'acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica. [...]
6. ranci rància
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
envellir a la bota. Un vi ranci. Una rància estirp. De rància noblesa. Gasiu.  [...]