101.
descamisat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té camisa, dit despectivament de qui no té res per perdre. Malforjat. Arregla't, que vas tot descamisat! [...]
|
102.
desensonyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la son. Una piuladissa desensonya el pastor. Perdre la son. Amb la claror, ens desensonyem i deixem el llit. [...]
|
103.
efeminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) els trets masculins, fer que esdevingui, per les seves maneres i accions, semblant a una dona. [...]
|
104.
emmudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir mut, perdre la paraula. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot. Elidir (un fonema). Un fonema, elidir-se. [...]
|
105.
equivocació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'equivocar-se; l'efecte. Perdonar-li-ho ha estat una equivocació. Una equivocació de camí ens ha fet perdre una hora. [...]
|
106.
tolir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'ús i moviment del cos o d'un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions. [...]
tolir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Perdre l'ús i moviment del cos o d'un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions. |
107.
despistar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la pista. Aconseguí despistar els seus perseguidors. Perdre la pista, l'orientació. S'havien despistat de la ruta. Donant tombs pels carrers, es despistava sovint. Crear confusió (en algú) respecte d'alguna cosa. Volia despistar la gent de les seves [...]
|
108.
rebordonir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
|
109.
desemmelangir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la melangia (a qui està emmelangit). La feina desemmelangí la Farners. Perdre la melangia. Amb tantes distraccions, aconseguirà desemmelangir-se. [...]
|
110.
desenllustrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el llustre (a una cosa enllustrada). Una cosa enllustrada, perdre el llustre. Amb aquesta polseguera les sabates es desenllustren. [...]
|